Pàgines

Assessorament ambiental

L’assessorament ambiental es realitzarà tant en obra nova, en obres de reforma com en obres de rehabilitació i  es basarà en els següents paràmetres ambientals:

Primer: la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva, tant a nivell físic com psicològic i emocional.


Segon: reducció de la demanda energètica amb sistemes passius i actius solars

Els passius seran:

S’indiquen breument les estratègies per a reduir la demanda energètica des del plantejament de les solucions passives, és a dir, utilitzant poca tecnologia mecanitzada i amb un consum energètic nul. Aquestes són:

  • Millora tèrmica de les envolupants de l’edifici (cobertes, façanes,  terres i finestres).
  • Estratègies per a refrigerar a l’estiu: fomentar la ventilació creuada i estratificada. Reduir la incidència solar a les finestres o a les façanes. Utilitzar la vegetació per a produir ombra.
  • Incrementar la captació solar:  a l’hivern incrementant la superfície de les obertures, construint hivernacles o murs captadors.
  • Incrementar la inèrcia tèrmica: per a mantenir estable la temperatura interior de l’edifici o aprofitant la inèrcia tèrmica del terra.
  • Incrementar la llum natural: per a reduir el consum elèctric.

Els actius seran:

S’indiquen breument les estratègies per a reduir la demanda energètica des del plantejament de les solucions actives, les quals requereixen de solucions tecnològiques mecanitzades i en alguns casos de un cert consum energètic per al seu funcionament. Es parlarà de la integració d’aquestes tecnologies en l’edifici, de les solucions constructives que comporta  i dels principis bàsics del seu funcionament. També es comentaran els seus rendiments energètics.

  • Solar tèrmica: en plaques i en tubs d’alt rendiment per a aigua calenta sanitària i per a calefacció. Solucions individuals i col.lectives.
  • Solar fotovoltaica: en plaques, teules, làmines impermeabilitzants, en façanes com a element translúcid, etc.
  • Biomassa: estufes d’alt rendiment, calderes de pélets, etc.
  • Geotèrmia: permet aprofitar la inèrcia tèrmica del terra, es parlarà de tots els seus components.
  • Eòlica: es mostraran diferents tipus d’aerogeneradors.
  • Helioestats i tubs solars: sistemes i aparells que permeten fer arribar la llum solar en llocs on no en hi ha.

Tercer: minimitzar els residus a partir de l’elecció de determinats materials i sistemes constructius amb menys impacte ambiental  i projectant la deconstrucció posterior de l’edifici a partir de l’elecció de sistemes constructius en sec i materials ecològics.

Les estratègies per a reduir els residus són:
  • Reduir: des del disseny dels edificis cal pensar de quina manera podem reduir els residus ja sigui en l’origen de l’elaboració del material, durant la construcció de l’edifici, mitjançant una bona recollida selectiva dels residus en l’obra  i quan aquest sigui enderrocat.
  • Reciclar: des del disseny dels edificis cal pensar quins materials podem utilitzar que provinguin del reciclatge de residus d’altres obres. És important utilitzar materials poc contaminants per tal que la seva manipulació en l’enderroc i en la seva transformació a un nou material no emani substàncies tòxiques. Veurem un seguit d’exemples: maons i materials petris que són matxucats i es converteixen en graves. Papers de diaris que es converteixen en panells d’aïllament, etc.
  • Reutilitzar: tot i ser una tradició molt important de la construcció en èpoques passades, actualment aquesta és la part més poc desenvolupada en el nostre país. Consisteix en desmuntar els materials i reutilitzar-los de nou sense una manipulació important. Es mostraran alguns exemples: contenidors, fusteries, etc.

Quart: estalvi d’aigua potable durant l’ús de l’edifici

Les estratègies són:
  • Reducció de la demanda d’aigua potable: sistemes de reducció de cabals en           aixetes i sanitaris.
  • Recollida d’aigües pluvials: estudiant molt bé les cobertes i els paviments                s’assoleixen superfícies importants de recollida d’aigua de pluja. Cal planificar la          compatibilitat entre el consum d’aigua i la capacitat de recollida.
  • Aprofitament de les aigües grises: són les que provenen de la dutxa i de les piques, on a través d’un filtratge per decantació  i una posterior desinfecció amb raigs ultraviolats es poden reciclar per als dipòsits de l’inodor.
  • Aprofitament de les aigües negres:  són les que provenen de l’inodor. S’explicarà la depuració aeròbica i anaeròbica.

Es comentarà la millora de la biodiversitat gràcies als dipòsits oberts de les aigües pluvials i el sistema de llacunatge i els processos químics que intervenen.

Cinquè: materials amb menor impacte ambiental, cicle de vida (ACV) i materials propers ( Km. 0)

Es mostrarà els tres nivells de materials que podem trobar en funció del grau d’impacte: ús recomanat, ús amb reserves i ús perillós.
Es parlarà dels materials idonis per a construir els diferents elements d’un edifici i es mostraran exemples d’arquitectures construïdes antigues i contemporànies on es podrà veure el seu potencial tècnic i creatiu.

Alguns dels materials més recomanables:

  • Parets: ceràmica, palla, adob, fusta, etc.
  • Sostres: de fusta, de ceràmica, de pedra, etc.
  • Acabats: morters de cal, arrebossats de fang, pintures, etc.
  • Aïllaments: de paper de diari, de llana d’ovella, de suro, etc.
  • Instal.lacions: de polietilè i propilè, etc.
  • Finestres: de fusta

Sisè: fomentar la biodiversidat en l’edifici

L’arquitectura urbana i l’arquitectura en general han d’incloure el paràmetre de la biodiversitat com un factor de disseny en la seva matriu formal, per tal de fomentar la biodiversitat i compensar l’ocupació feta en el territori.
Veurem exemples de bona i mala convivència entre fauna i arquitectura. Esmentarem el què no s’ha de fer en un edifici  per tal de no crear impactes sobre la fauna.

Les estratègies per a fomentar la biodiversitat són diverses:
  • Piscines d’aigua pluvial o llacunatge: sempre que sigui possible s’han de crear espais humits amb aigua circulant i amb plantes d’aigua, afavorint la vida dels amfibis, ocells i insectes.
  • Cobertes i façanes verdes: les ciutats tenen un gran potencial de superfícies on implementar vegetació.
  • Espais de nidificació: amb una selecció acurada podem instal.lar nius d’ocells i rates pinyades a les zones més altes dels edificis o a les cobertes.
  • Selecció de la vegetació: que fomenti els ocells i els polinitzadors
  • Rehabilitació d’edificis: els edificis antics són molt apreciats per la fauna. En la seva rehabilitació cal respectar els temps de nidificació establerts per la llei.

Setè: minimitzar els efectes de les geopatologies del sòl i els camps electromagnètics i microones generats per l’ésser humà



Per a més informació veure l’apartat ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT