castellano

Despatx d’arquitectura que des dels seus inicis ha entès la pràctica professional:

Com un servei a les persones des del compromís social i ambiental.

Entenent l’arquitectura com una disciplina que construeix l’espai vital individual i la seva relació amb l’espai col·lectiu, com si de una tercera pell es tractés, i que procura el màxim benestar físic i psicològic de les persones que l'habiten.

Amb l’objectiu de la sostenibilitat, redescobrint les relacions amb el lloc (sigui natural o urbà), reduint el consum energètic i minimitzant les instal·lacions climàtiques, reduint l’impacte ambiental i oferint el màxim benestar a l’usuari. Garantint una permeabilitat interior-exterior que aproximi a l’usuari al lloc, als seus valors paisatgístics i climàtics que permeti entendre que formen part de la vida quotidiana i de la pròpia existència humana.

Incorporant determinats elements espacials i constructius de la tradició arquitectònica, adaptats a les noves necessitats de benestar i amb la mínima tecnologia possible, per millorar la qualitat de vida de les persones i del medi ambient.

I que reivindica la capacitat que té la pròpia arquitectura per a donar una resposta apropiada a la societat de forma austera, mesurada i amb sentit comú.

Equip professional

frutos+sanmartín, arquitectes

Som un equip especialitzat en l’aplicació de paràmetres de sostenibilitat en l’edificació d’obra nova i rehabilitació, amb l’objectiu de reduir la demanda energètica, el consum i la despesa, implementar materials ecològics que no malmetin la salut de les persones així com minimitzar els impactes ambientals. D’acord amb els objectius normatius que es van implementant a tota Europa.

curriculum

Xerrades per a ESO i batxillerat

Projecte de "L'Arquitectura: la nostra tercera pell"

Es parteix de la proposta de Les Cinc Pells de l’arquitecte i pintor austríac Friederich Hundertwasser, entenent-les com a capes de la consciència: de la consciència del jo a la consciència planetària. L’arquitectura com a espai emocional construït que ens acompanya i influeix.

Per què des de l’arquitectura?

L’arquitectura és una disciplina que engloba múltiples coneixements transversals: és l’equilibri entre tècnica i pensament humanístic.

A qui va adreçat aquest projecte?

Va adreçat a alumnes d’ESO i Batxillerat. I pretén mostrar, des de la disciplina arqui-tectònica, com els coneixements adquirits en aquestes etapes educatives es relacionen entre ells, formen un sentit global i transversal de la nostra realitat i que molts d'ells seran necessaris per a la professió d'arquitecte.

Continguts

La vessant tècnica ens permet parlar d’energia, materials, geometria, equilibri estructural, sistema solar i clima, biodiversitat, confort físic i metabolisme del cos.

La vessant humanística ens parla de bellesa, percepció psicològica i estètica, emocions individuals i col·lectives, sentit de pertinença, responsabilitat social.

Competències

Treballar la complexitat multidisciplinària de l’arquitectura des dels àmbits tècnics i humanístics i creatius, des de la perspectiva individual i col·lectiva o des de l’escala global i local permetrà treballar i fomentar en l’alumne el pensament artístic i el científico-tècnic des de la reflexió crítica, la consciència de la interrelació entre el jo, la col·lectivitat i el planeta i la responsabilitat que se’n deriva.

Projecte educatiu dels centres

El projecte s’adapta a les realitats educatives de cada centre i al currículum escolar i pretén ser un recolzament a les activitats que ja s’estan duent a terme.

Temàtiques generals del projecte:

Pensar globalment i actuar localment. Què puc fer jo?

Impactes ambientals i arquitectura. Introducció

El clima i l’arquitectura

Arquitectura humana i arquitectura animal

Sostenibilitat i arquitectura

Metabolisme del cos i arquitectura

Habitar i arquitectura

Descobrint l’arquitectura

Energia, crisi energètica i arquitectura: solucions passives

Energia, crisi energètica i arquitectura: solucions actives

Salut i arquitectura

Aigua i arquitectura

Residus i arquitectura

Recursos naturals i arquitectura

Materials i arquitectura

Estructura i arquitectura

Les emocions i l’arquitectura.

Geometria i arquitectura

Color i arquitectura

Llum i arquitectura

L’alçada i l’arquitectura

Biodiversitat i arquitectura. Introducció

Ciutat i arquitectura. Introducció

Taller concret per a 1er d'ESO: construïm una maqueta

Xerrades prèvies que engloben les següents temàtiques:

El clima i l’arquitectura. El mapa dels tresors

Com és casa nostra: gaudint l’arquitectura

L’arquitectura humana i animal
L’arquitectura, les matemàtiques i les formes geomètriques.

Algunes d’aquestes xerrades i tallers s’han realitzat en els següents instituts o espais docents:

IES:

IES El Sui, Cardedeu 

IES Giola, Llinars del Vallès 

IES Raspall, Cardedeu 

IES Vil.la Romana, La Garriga 

IES Vall del Tenas, Sta Eulàlia de Ronçana 

IES Celestí Bellera, Granollers 

IES Gerbert d’Aurillac, Sant Fruitós del Bages 

Espais educatius:

Jornada Inspira Secundària, IES Ciutat Badia 

IV Mercat de la tecnologia (MERCATEC), Escola d'Enginyeria de Terrassa 

Moviment Educatiu del Maresme (MEM), Mataró 

Escola d’Adults de Sant Joan de Vilatorrada

Casal del Mestre de Granollers

La Certificació d'eficiència energètica d’edificis i la seva  inscripció dels certificats en el  registre de certificats d'eficiència energètica d'edificis de Catalunya és en compliment del Reial Decret 235/2013 que transposa la directiva 2002/91/CE i parcialment la Directiva 2010/31/UE.

La certificació d'eficiència energètica d'un edifici, és el procés pel qual es verifica la conformitat de la qualificació energètica obtinguda mitjançant qualsevol de les eines reconegudes per obtenir aquesta qualificació.

Un cop verificada aquesta conformitat, l'Administració emet la corresponent etiqueta d'eficiència energètica de l'edifici.

A qui va dirigit:

• A promotors d'edificis de nova construcció.
• A propietaris d'edificis o unitats d'aquests que els vulguin vendre o llogar.
• A administracions públiques que ocupin edificis amb una superfície útil total superior a 250 m2 i que siguin freqüentats habitualment pel públic.

En tots aquests casos estan obligats a tenir un certificat d'eficiència energètica.

A més a més, aquest certificat s'ha d'inscriure al Registre de certificats d'eficiència energètica de la seva CCAA.

Els honoraris seran a convenir i inclouen:

• Una visita a la finca o unitat
• Fotografia de les façanes exteriors
• Croquis de la distribució en planta de les unitats
• Elaboració del certificat amb la indicació d’unes primeres mesures correctores a       aplicar per a millorar l’eficiència energètica de l’edifici o de les unitats d’aquest

Per a més informació: https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Certificacio-eficiencia-energetica-edificis-00002

Assessorament ambiental

L’assessorament ambiental es realitzarà tant en obra nova, en obres de reforma com en obres de rehabilitació i  es basarà en els següents paràmetres ambientals:

Primer: la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva, tant a nivell físic com psicològic i emocional.

Segon: reducció de la demanda energètica amb sistemes passius i actius solars

Els passius seran:

S’indiquen breument les estratègies per a reduir la demanda energètica des del plantejament de les solucions passives, és a dir, utilitzant poca tecnologia mecanitzada i amb un consum energètic nul. Aquestes són:

• Millora tèrmica de les envolupants de l’edifici (cobertes, façanes,  terres i finestres).
• Estratègies per a refrigerar a l’estiu: fomentar la ventilació creuada i estratificada. Reduir la incidència solar a les finestres o a les façanes. Utilitzar la vegetació per a produir ombra.
• Incrementar la captació solar:  a l’hivern incrementant la superfície de les obertures, construint hivernacles o murs captadors.
• Incrementar la inèrcia tèrmica: per a mantenir estable la temperatura interior de l’edifici o aprofitant la inèrcia tèrmica del terra.
• Incrementar la llum natural: per a reduir el consum elèctric.

Els actius seran:

S’indiquen breument les estratègies per a reduir la demanda energètica des del plantejament de les solucions actives, les quals requereixen de solucions tecnològiques mecanitzades i en alguns casos de un cert consum energètic per al seu funcionament. Es parlarà de la integració d’aquestes tecnologies en l’edifici, de les solucions constructives que comporta  i dels principis bàsics del seu funcionament. També es comentaran els seus rendiments energètics.

• Solar tèrmica: en plaques i en tubs d’alt rendiment per a aigua calenta sanitària i per a calefacció. Solucions individuals i col.lectives.
• Solar fotovoltaica: en plaques, teules, làmines impermeabilitzants, en façanes com a element translúcid, etc.
• Biomassa: estufes d’alt rendiment, calderes de pélets, etc.
• Geotèrmia: permet aprofitar la inèrcia tèrmica del terra, es parlarà de tots els seus components.
• Eòlica: es mostraran diferents tipus d’aerogeneradors.
• Helioestats i tubs solars: sistemes i aparells que permeten fer arribar la llum solar en llocs on no en hi ha.

Tercer: minimitzar els residus a partir de l’elecció de determinats materials i sistemes constructius amb menys impacte ambiental  i projectant la deconstrucció posterior de l’edifici a partir de l’elecció de sistemes constructius en sec i materials ecològics.

Les estratègies per a reduir els residus són:

• Reduir: des del disseny dels edificis cal pensar de quina manera podem reduir els residus ja sigui en l’origen de l’elaboració del material, durant la construcció de l’edifici, mitjançant una bona recollida selectiva dels residus en l’obra  i quan aquest sigui enderrocat.

• Reciclar: des del disseny dels edificis cal pensar quins materials podem utilitzar que provinguin del reciclatge de residus d’altres obres. És important utilitzar materials poc contaminants per tal que la seva manipulació en l’enderroc i en la seva transformació a un nou material no emani substàncies tòxiques. Veurem un seguit d’exemples: maons i materials petris que són matxucats i es converteixen en graves. Papers de diaris que es converteixen en panells d’aïllament, etc.

• Reutilitzar: tot i ser una tradició molt important de la construcció en èpoques passades, actualment aquesta és la part més poc desenvolupada en el nostre país. Consisteix en desmuntar els materials i reutilitzar-los de nou sense una manipulació important. Es mostraran alguns exemples: contenidors, fusteries, etc.

Quart: estalvi d’aigua potable durant l’ús de l’edifici

Les estratègies són:

• Reducció de la demanda d’aigua potable: sistemes de reducció de cabals en           aixetes i sanitaris.
• Recollida d’aigües pluvials: estudiant molt bé les cobertes i els paviments                s’assoleixen superfícies importants de recollida d’aigua de pluja. Cal planificar la          compatibilitat entre el consum d’aigua i la capacitat de recollida.
• Aprofitament de les aigües grises: són les que provenen de la dutxa i de les piques, on a través d’un filtratge per decantació  i una posterior desinfecció amb raigs ultraviolats es poden reciclar per als dipòsits de l’inodor.
• Aprofitament de les aigües negres:  són les que provenen de l’inodor. S’explicarà la depuració aeròbica i anaeròbica.

Es comentarà la millora de la biodiversitat gràcies als dipòsits oberts de les aigües pluvials i el sistema de llacunatge i els processos químics que intervenen.

Cinquè: materials amb menor impacte ambiental, cicle de vida (ACV) i materials propers ( Km. 0)

Es mostrarà els tres nivells de materials que podem trobar en funció del grau d’impacte: ús recomanat, ús amb reserves i ús perillós.

Es parlarà dels materials idonis per a construir els diferents elements d’un edifici i es mostraran exemples d’arquitectures construïdes antigues i contemporànies on es podrà veure el seu potencial tècnic i creatiu.

Alguns dels materials més recomanables:

• Parets: ceràmica, palla, adob, fusta, etc.
• Sostres: de fusta, de ceràmica, de pedra, etc.
• Acabats: morters de cal, arrebossats de fang, pintures, etc.
• Aïllaments: de paper de diari, de llana d’ovella, de suro, etc.
• Instal.lacions: de polietilè i propilè, etc.
• Finestres: de fusta

Sisè: fomentar la biodiversidat en l’edifici

L’arquitectura urbana i l’arquitectura en general han d’incloure el paràmetre de la biodiversitat com un factor de disseny en la seva matriu formal, per tal de fomentar la biodiversitat i compensar l’ocupació feta en el territori.

Veurem exemples de bona i mala convivència entre fauna i arquitectura. Esmentarem el què no s’ha de fer en un edifici  per tal de no crear impactes sobre la fauna.

Les estratègies per a fomentar la biodiversitat són diverses:

• Piscines d’aigua pluvial o llacunatge: sempre que sigui possible s’han de crear espais humits amb aigua circulant i amb plantes d’aigua, afavorint la vida dels amfibis, ocells i insectes.
• Cobertes i façanes verdes: les ciutats tenen un gran potencial de superfícies on implementar vegetació.
• Espais de nidificació: amb una selecció acurada podem instal.lar nius d’ocells i rates pinyades a les zones més altes dels edificis o a les cobertes.
• Selecció de la vegetació: que fomenti els ocells i els polinitzadors
• Rehabilitació d’edificis: els edificis antics són molt apreciats per la fauna. En la seva rehabilitació cal respectar els temps de nidificació establerts per la llei.

Setè: minimitzar els efectes de les geopatologies del sòl i els camps electromagnètics i microones generats per l’ésser humà

Per a més informació veure l’apartat ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT

http://frutos-sanmartin-arquitectes.blogspot.com/2010/06/parametros.html

Xerrades per al públic en general

Cicle de xerrades. Millorem la sostenibilitat. Què puc fer a casa meva?

Aquest cicle va dirigit al públic en general sense coneixements tècnics. Amb un seguit de xerrades temàtiques es vol transmetre els coneixements més bàsics per prendre consciència de quines poden ser les estratègies per millorar l’eficiència i l’estalvi energètics, per millorar la salut i fomentar la biodiversitat en les nostres llars.

Les xerrades pretenen mostrar el ventall d’accions que es poden implementar en els edificis en general i en les nostres llars en concret. En cadascuna d’elles hi haurà una primera part introductòria que expliqui el perquè són necessàries aquestes estratègies. I una segona de propostes a implementar i la necessitat de modificar determinats hàbits.

Totes elles conformen una visió general que poden formar part d’un cicle de xerrades amb el mateix títol: Millorem la sostenibilitat. Què puc fer jo a casa meva? Però també  permet fer xerrades independents, adaptant-se a les necessitats de la institució i del públic.

Inclou les següents xerrades:

1. Àmbit de l’estalvi energètic:

1.1. Àmbit de les estratègies passives:

Les estratègies passives són les que ja vénen incorporades en el disseny de l’edifici o que es poden incorporar un cop construït i que ofereixen una gran eficiència energètica sense requerir instal·lacions climàtiques que consumeixin energia.

Xerrada: “Aïlla casa teva del fred i la calor”

En aquesta xerrada explicarem les solucions constructives que podem aplicar al nostre habitatge per tal d’aïllar-lo millor del fred i la calor en façanes, coberta, terres i finestres. I ho farem no només per minimitzar el consum energètic, sinó també per conèixer diverses opcions de menor impacte tant per al medi com per a la nostra salut. S’expliquen les diferents actuacions i es fa una breu valoració econòmica.

Aquest taller es pot realitzar en dues sessions en el cas que es considerés oportú.

Durada: 3 hores (exposició i debat amb els assistents)

Xerrada: “Fes que casa teva generi fred i calor”

En aquesta xerrada explicarem quines solucions constructives passives podem aplicar en el nostre habitatge per tal d’implementar estratègies per calefactar i refrigerar la nostra casa. Podem implementar murs captadors solars d’aire calent i hivernacles, per refrigerar  podem aprofitar els corrents naturals d’aire, aprofitar les condicions de l’entorn (sol, vent, vegetació) segons sigui estiu o hivern i de com aprofitar i millorar la inèrcia tèrmica tant de la pròpia casa com del terreny. Tot plegat per assolir una climatització més eficient, així com canviar els hàbits per arribar a resultats millors.

Durada: 2 hores (exposició i debat amb els assistents)

1.2. Àmbit de les estratègies actives:

Les estratègies actives són aquelles instal·lacions més complexes que s’implementen en els edificis i que implica l’ús de la tecnologia i la domòtica i un cert consum energètic.

Xerrada: “Instal·lacions que ens ajuden a estalviar a casa nostra”

Parlarem de les instal·lacions que utilitzen fonts d’energia renovables per proporcionar-nos fred i calor, més llum natural o que generen electricitat. En l’àmbit solar presentarem les plaques solars tèrmiques que alimenten el sistema de calefacció i l’aigua calenta sanitària, inclosos electrodomèstics. En l’àmbit elèctric parlarem de les plaques fotovoltaiques. En l’àmbit de la millora de la llum natural presentarem els heliòstats i tubs solar. En l’àmbit de la geotèrmia presentarem les bombes de calor geotèrmiques. I finalment presentarem les calderes i estufes de biomassa.

Durada: 2 hores (exposició i debat amb els assistents)

2.    Àmbit de la biodiversitat

 Xerrada: “Què podem fer a casa nostra per a millorar la biodiversitat”
En aquesta xerrada es planteja la situació actual en què es troba la biodiversitat del planeta: els científics ja diuen que ens trobem en la 6a extinció de la biodiversitat planetària. 

Davant la gravetat d’aquesta situació, des de casa nostra podem fer petites actuacions per a  fomentar la biodiversitat.

Parlarem de la fauna urbana que podem ajudar com ocells, amfibis i insectes pol·linitzadors i quina flora podem utilitzar. Descriurem accions en els edificis com reverdir les façanes, cobertes i mitgeres i col·locar-hi nius. Mostrarem com crear abeuradors i zones humides en l’exterior com basses i piscines ecològiques.

Durada: 2 hores (exposició i debat amb els assistents)

3.    Àmbit de l’estalvi d’aigua

Xerrada: “Què podem fer a casa nostra per a estalviar aigua”

L’aigua és un bé escàs que amb el canvi climàtic encara ho serà més. Es farà una breu radiografia de com està la problemàtica de l’aigua en l’àmbit mundial i a casa nostra.

Per això és important prendre consciència que des de les nostres llars podem realitzar un seguit d’actuacions per minvar el consum d’aigua potable. Implementar mecanismes en aixetes i sanitaris. Reciclar les aigües de la dutxa, el lavabo. I el WC. Recollir l’aigua de pluja i emmagatzemar-la. Es farà una breu descripció de les possibles estratègies d’estalvi.

Durada: 2 hores

4.    Àmbit de la salut

Xerrada: “Què podem fer a casa nostra per a no malmetre la nostra salut”

La salut física i psíquica poden veure’s alterades per un mal funcionament dels edificis.

Pel que fa a la salut física s’amplia el capítol dels impactes sobre la salut humana i es parlarà de la síndrome dels edificis malalts que segons l’OMS és aquell conjunt de malalties originades i estimulades per la contaminació de l’aire en els espais tancats.  El desconfort físic acaba generant  desconfort psicològic.

Aquesta contaminació pot ser deguda a:

Contaminació química: molts materials de la construcció tenen un elevat potencial tòxic.

Ventilació i renovació de l’aire insuficient: mala qualitat de l’aire i estrès psicològic por manca de contacte amb l’exterior.

Il·luminació incorrecte: por absència, pobre, inapropiada o excessiva. Genera problemes als ulls i mals de caps.

Climatització incorrecte: pobre escalfament o refredament, mal posicionament dels sistemes de calefacció i aire condicionat, falta d’humitat. Problemes en la pell i el sistema respiratori.

Contaminació biològica: majoritàriament antígens (fongs, bacteris, àcars) poden causar una reacció immunològica en persones sensibles

Contaminació acústica: efectes sobre el son, sobre la conducta, la memòria, l’atenció, en l’embaràs i els nens.

També conté instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions que generen camps electromagnètics que determinats països comencen a regular de forma restrictiva obeint al principi de precaució.

Cada cop hi ha més gent que mostra sensibilitat química a aquestes substàncies, així com sensibilitat electromagnètica.

I quan volem reformar el nostre habitatge hem de prendre consciència dels potencials contaminants de determinats materials que volem implementar.

Cal tenir en compte igualment les característiques del sòl i les possibles geopatologies que pugui generar, tant en edificis existents com de nova construcció, i que poden afectar també la nostra salut.

Durada: 2 hores (exposició i debat amb els assistents)

Des de l’any 2017 realitza xerrades puntuals al públic en general sobre com millorar la sostenibilitat en els edificis:

-Casa Capell de Mataró 

Cèdula d’habitabilitat

La cèdula d'habitabilitat és el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa fixats per Decret i que és apte per ser destinat a residència humana.

És obligatòria per:

• Llogar i vendre un habitatge
• Contractar els serveis d'aigua, gas i electricitat a les companyies subministradores corresponents

Hi ha dos tipus de cèdules d'habitabilitat:

• De primera ocupació: per a habitatges nous o resultants d'una gran rehabilitació
• De segona ocupació: per a habitatges usats o preexistents.

Les dades que consten a la cèdula són:

• L’adreça i ubicació de l’habitatge
• La superfície útil de l’habitatge i de les habitacions
• Les estances i els espais que componen l’habitatge
• El llindar màxim d’ocupació
• La identificació i titulació de la persona tècnica que certificat l’habitabilitat

A la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d’un document que acredita les condicions objectives d’habitabilitat d’un habitatge, amb independència dels seus titulars o ocupants.

Els honoraris seran a convenir.

Per a més informació: http://habitatge.gencat.cat/ca/ambits/preguntes-frequents/cedules-dhabitabilitat/

Informe tècnic de l’edificació (ITE)

És el sistema de control de l'Administració per verificar el deure que tenen els propietaris de mantenir els edificis en un correcte estat de manteniment i ús efectiu

La inspecció tècnica dels edificis d'habitatges (ITE) consisteix en una inspecció visual de l'edifici feta per un tècnic competent que té per objecte determinar el seu estat al moment de la inspecció i orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i manteniment. En cap cas té per objecte detectar vicis ocults.

La ITE comporta la inspecció visual de tots els elements comuns de la finca (façanes, escales, terrats, pàrquing, instal·lacions) i cadascuna de les unitats que componen la finca (s'ha d'accedir a tots els pisos i locals).

. 

És un document normalitzat, aprovat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que descriu les característiques generals de l’edifici, en el qual el tècnic ha de fer constar el seu estat de conservació i descriure i qualificar les possibles deficiències aparents, constructives o funcionals que poden afectar els elements comuns de l’edifici, tot i que s’hagi d’accedir per zones d’ús privatiu.

La ITE té tres passos: 

• Inspecció visual dels elements comuns de l'edifici que fa l'arquitecte encarregat. Si es detecten deficiències que comportin risc imminent per a les persones, l'arquitecte ho comunica immediatament tant a la propietat com l'ajuntament perquè s'adopten les mesures urgents. 
• Redacció de l'informe de la inspecció tècnica i qualificació de l'estat de l'edifici per part de l'arquitecte. Segons les deficiències detectades, pot ser necessària la realització d'obres de reparació i el consegüent certificat final d'obres. 
• Certificat d'aptitud emès per l'Administració.

Per a major informació consultar la pàgina de la Generalitat de Catalunya:

http://web.gencat.cat/es/tramits/tramits-temes/Inspeccio_tecnica_edificis_ITE_

Assessorament espais escolars interiors

S’ofereix l’assessorament tècnic a l’equip de professorat per tal de dissenyar o redissenyar els espais dels centres i fer-los compatibles amb el projecte educatiu.

L’espai ens educa. Repensar i modificar els espais com a projecte creador i vivencial!

Es proposa conscienciar de la importància de l’espai com a generador d’emocions i aprenentatges, sent un embolcall que ens dóna informació cultural i social no verbal que interactua amb l’alumnat: espai tancat o obert, jeràrquic o no, rígid o flexible, que uniformitza o dóna cabuda a les necessitats individuals, de grup o de tot el col·lectiu, etc.

L’espai educatiu delimita el com s’aprèn. Si hem d’estar concentrats o no, si hem de fer una tasca més científica o més artística, si ens facilita el treball més individual o col·lectiu, etc. Sense un espai educatiu adient difícilment es podrà implementar un projecte educatiu alternatiu.

A més, segons un estudi de la Universitat de Salford al Regne Unit , el disseny de l’aula repercuteix fins al 25% del rendiment escolar dels alumnes. Motius pel quals es fa necessari replantejar-se el disseny de l’espai educatiu.

L’evolució humana ve determinada per l’entorn natural, el paisatge, les sensacions, la percepció de la forma, el color, les olors, la il·luminació, etc. Aspectes que cal incorporar en l’espai educatiu emocional, tant interior com exterior, i aconseguir que els espais d’aprenentatge i coneixement vagin més enllà de l’aula.

Amb un bon disseny i la implicació de tota la comunitat educativa, l’espai interior i l’exterior poden transformar-se en espais educadors que permetin aprendre emocionant-nos. Amb aquesta implicació es fomentarà el sentit de pertinença al lloc i al projecte educatiu, així com esdevenir la memòria de les múltiple persones que l’han compartit.

En el cas dels espais interiors existents caldrà analitzar quines poden ser les accions a prendre per aconseguir que siguin el màxim d’oberts, polivalents, transformables i interconnectats.

Que permetin la mobilitat a l’alumne i que sigui ell qui esculli com vol estar en aquest espai d’aprenentatge. L’espai ha de donar resposta a la diversitat de persones, ja siguin més tranquil·les i pausades, ja siguin més inquietes i mogudes. I ha de fomentar la lectura col·lectiva, el debat entre els alumnes, els llocs tranquils per a la reflexió o el poder compartir el que s’ha après.

Els espais interiors han d’estar connectats visualment a l’exterior. Els espais comunitaris juguen un paper fonamental. Els espais de pas i de mobilitat interior de l’edifici tenen molta importància. En el cas del mobiliari caldrà pensar com adequar-lo als tipus d'activitats i d’inquietud dels alumnes. I l’aspecte ambiental serà un punt fonamental en les decisions preses i, en aquest sentit, la implantació de les escoles verdes és una eina per començar a treballar.

La proposta d’aquest projecte és transformar l’espai físic del centre amb l’objectiu d’adequar-lo al projecte educatiu i les seves necessitats, de millorar la qualitat de vida docent i introduir els paràmetres de sostenibilitat necessaris perquè l’edifici sigui més respectuós amb el medi ambient.

Algunes d’aquestes temàtiques s’han exposat en xerrades en els següents instituts o espais docents:

Jornada Inspira’t, IES Ciutat Badia

IES Vall del Tenas

Certificats de qualitat ambiental

Assessorament, coordinació i implementació dels requisits del segell escollit per part de la propietat.

Les etiquetes ecològiques són logotips que reconeixen algunes de les característiques ambientals dels productes que els porten. Algunes etiquetes les implanta el mateix fabricant o distribuïdor i són de la seva exclusiva responsabilitat.

Els més coneguts són:

Passiv Haus

Certificació Leed

Minergie

La Certificación GBCe– VERDE 

Els honoraris serán a convenir.

obra nova, reformes i rehabilitacions

Assessorament i gestió integral en totes les fases per a la construcció d’obra nova, reformes i/o rehabilitacions arquitectòniques amb paràmetres de sostenibilitat:

1-   Fase prèvia (optativa):

-     Anàlisi de mercat i viabilitat de la promoció.

-     Anàlisi econòmica de la construcció de l’edifici amb paràmetres de sostenibilitat

2.   Redacció dels projectes de rehabilitació, reforma i obra nova:

-          Anàlisi i viabilitat econòmica en la implementació dels paràmetres de sostenibilitat

.          Redacció del projecte arquitectònic

.          Coordinació en la gestió dels permisos de les administracions

.   Coordinació  i implementació de mesures per a l’obtenció de segells de qualitat ambiental escollits pel promotor

.        Coordinació amb l’empresa de control de qualitat dels projectes escollida pel promotor

.          Redacció de la certificació energètica i/o segell ambiental escollit pel promotor

3.   Direcció d’obra:

.          Supervisió dels terminis d’execució de les obres

.          Assessorament en l’elecció de l’empresa constructora

.          Certificacions econòmiques

4.   Certificat final d’obra:

.          Certificat final d’obra

.          Plànols as-built

.          Llibre de l’Edifici

Els honoraris seran a convenir.